No gaires vegades un experimenta el plaer de contemplar l'obra un artista que et transporta a un altre nivell. Avui m'ha passat exactament això amb la retrospectiva que el Caixafòrum fa del bosnià Mersad Berber.
La veritat és que he sortit d'allà al.lucinat. Deixant de banda que és un dibuixant extraordinari i que te un domini de la tècnica pictòrica insultant, las seves creacions, amb diversos nivells de lectura, inviten a una contemplació sense presses, a provar de trobar tot el que porten a dintre.

La seva obra és una constant referència a l'història de la pintura europea, des la iconografia religiosa, passant pel modernisme , fins a la reinterpretació dels clàssics, com Velázquez o Ingres. Us recomano especialment el quadre del Conde Duque de Olivares. Jo vaig quedar impactat.
Els seus quadres sòn una mena d'ensomiacions on, sobre un fons de papers engantxats, es repeteixen delicades figures femenines en contraposició a uns homes molt més terrenals, i un cavalls plens de força que representen els horrors de la guerra dels Balcans.

Una visita obligada per tots els amants de la bona pintura. I ja que esteu allà, i si us agrada l'arquitectura, no deixeu passar l'oportunitat de veure l'expo de Richard Rogers. Val molt la pena.

_
2 comentarios:
Coñooooo ¡¡¡ de aixó no sabía res de res...tenkiuss
Sugerente estilo, sugerentes imágenes, sobre todo esta última del caballo, pero no, en realidad todas. Tienes razón al decir que sus cuadros son como ensoñaciones. Me gusta el contraste entre el fondo y las representaciones figurativas.
He estado buscando en google más cuadros de él y la impresión ha sido muy buena. Obviamente, supongo que nada comparable con verlos al natural y uno puede perderse en la contemplación de los detalles.
Ojalá llegue aquí a Valencia o vaya a Madrid, mi segunda casa. Me encantaría verla.
Un beso
Publicar un comentario